Cristina Bergillos Flores, una destacada infermera de 42 anys amb una sòlida formació en infermeria geriàtrica i atenció sociosanitària a domicili. El seu compromís amb l’atenció a persones grans i cròniques la va portar a embarcar-se en un Màster Universitari en Atenció Integrada a la Cronicitat i l’Envelliment a TecnoCampus. Aquest programa es destaca pel seu enfocament en la recerca i aborda els reptes canviant en el sector de la salut.

Cristina representa un exemple inspirador de professional que busca enriquir la seva pràctica i coneixements per fer front als reptes actuals en el camp de l’atenció a la salut, a través de la innovació.

Com has conegut el TecnoCampus?

El vaig conèixer a través d’una companya de treball, buscàvem fer un màster universitari orientat a la recerca i en el nostre àmbit de treball: la cronicitat.

Per què has triat aquesta universitat?

No tenia referències sobre la universitat, i tot i haver de desplaçar-me per assistir a les classes, he fet una bona elecció.

El primer dia de màster ens van presentar els diferents espais de la universitat i ens van donar una molt bona benvinguda per situar-nos al campus.

Quins aspectes diferencials té aquest màster, especialitzat en atenció integrada a la cronicitat i l’envelliment, que no tenen altres?

És un màster que abarca les situacions quotidianes del meu àmbit de treball. Malgrat la meva trajectòria en el mateix, he après molts aspectes relacionats amb l’envelliment, que han ampliat les meves metes personals i professionals.

A més, sent un màster orientat cap a la recerca, personalment m’ha aportat molta riquesa de coneixements i conceptes, ja que era una àrea en la qual no havia pogut realitzar formació contínua.

En quin moment es troba el teu sector? A quins reptes creus que s’enfronta?

Un dels aspectes que més valoro en referència al màster, i relacionat amb el sector en el qual treballo, és que permet conèixer a fons com és la situació actual al nostre país i cap a on hem de dirigir els recursos.

Considero que tot i que la cronicitat està present a cada nivell assistencial, no estem massa preparats per fer front a una situació emergent, que serà complexa. L’augment exponencial de l’envelliment i les polítiques sanitàries i socials no van de la mà, però crec que ja està canviant l’enfocament que hauríem de donar-li.

Quin ha estat el teu recorregut fins ara?

Vaig començar com a infermera assistencial després de finalitzar els meus estudis d’Infermeria en el centre sociosanitari on segueixo treballant des de fa ja 22 anys, sense tenir molt clar en aquell moment si seria una especialitat del meu agrad. Després d’uns mesos vaig saber que era el meu lloc i tota la meva formació ha anat orientada en l’àmbit de la cronicitat.

Al llarg de la meva trajectòria professional he pogut desenvolupar-me en l’àmbit assistencial, el que més ens apropa a les persones. També he dedicat gairebé la meitat dels meus anys com a infermera a la gestió, un àmbit que em ha permès conèixer la situació des d’un altre prisma i que em ha ajudat molt en el desenvolupament personal i la gestió de les persones.

Des de fa alguns anys, també col·laboro amb la Universitat de Manresa, com a docent en el grau d’infermeria. Crec que la docència és també una àrea que m’ha sumat com a infermera, podent transmetre les meves experiències i els meus coneixements als alumnes.

En quin moment professional et trobes?

Actualment i des del 2021 exerceixo com a infermera assistencial, després de la pandèmia al capdavant del col·lectiu d’infermeria del meu centre, van canviar les meves prioritats i necessitava estar més a prop dels usuaris i les seves famílies.

Treballo a l’Hospital Sant Andreu de Manresa, és un centre d’atenció intermèdia on intentem orientar els recursos necessaris per cobrir les necessitats sanitàries i socials al territori i la nostra regió sanitària, la Catalunya Central.

Tens clara la teva orientació professional al finalitzar el màster?

En iniciar el màster les meves metes professionals no es van veure modificades, però a mesura que ens han anat introduint més en el sector i el llarg trajecte que tenim per endavant els sanitaris, em ha fet replantejar, en part, el meu futur professional.

Reconeixent que la recerca no és fàcil, cursant aquest màster, sí que m’he sentit atreta cap a la idea d’aprofundir més en investigar, sobretot a nivell de la meva institució. El meu objectiu és millorar intervencions infermeres i treballar amb una major i millor evidència científica, tot i intentar inculcar als meus companys que cal innovar i avançar.

Has rebut assessorament per part del servei de formació permanent o per la directora del teu màster, com va ser aquesta experiència?

Sí, amb la directora del màster, Esther Cabrera, que a més ha tutoritzat el meu treball de final de màster. He pogut transmetre-li quines serien les meves aspiracions després de finalitzar el màster, per poder seguir avançant en el camp del qual realitzo el meu projecte: les ferides cròniques. Considero que és un camp en el qual les infermeres podem desenvolupar un paper autònom i créixer i millorar en la gestió d’aquestes, però sempre amb el suport de la recerca infermera, per contribuir a la millora amb un fonament científic.