Mireia Pesarrodona, una destacada professional de 41 anys amb una sòlida formació en infermeria, ha viscut una experiència transformadora en el Màster Universitari en Atenció Integrada en la Cronicitat i l’Envelliment de TecnoCampus, que destaca pel seu enfocament en la recerca i enfronta els reptes canviant en el sector de la salut.

Mireia destaca com el programa l’ha capacitada en l’elaboració de projectes de recerca, la recopilació i anàlisi de dades i la interpretació d’articles científics, tot això relacionat amb el camp de la cronicitat, que és la seva àrea d’especialització.

Com has conegut el TecnoCampus?

Vaig conèixer TecnoCampus a través de la web de la UPF, vaig buscar ressenyes sobre la universitat ja que no coneixia ningú que hagués estudiat aquí. Les ressenyes que vaig trobar eren excel·lents i la meva opinió després de cursar el màster també ho és.

Per què has triat aquesta universitat?

Pel màster que s’ofereix i que es va adaptar a les meves necessitats. D’una banda, els estudis que volia realitzar i, d’altra banda, la universitat està a una hora en cotxe de la meva residència, però la facilitat d’una setmana online i una altra setmana presencial em va fer prendre aquesta decisió.

Quins aspectes diferencials té aquest màster, especialitzat en atenció integrada a la cronicitat i l’envelliment, que no tenen altres?

Aquest màster m’ha ensenyat molts aspectes de la recerca com elaborar, dissenyar un projecte, saber com recollir les dades, manejar-les a través de programes estadístics per poder realitzar un estudi. També he après a aprofundir en articles científics, des de saber interpretar-los, a realitzar-los. Tots aquests conceptes esmentats anteriorment sempre relacionats amb la cronicitat, que és el meu àmbit de treball.

En quin moment es troba el teu sector? A quins reptes creus que s’enfronta?

El sector sanitari es troba en molts canvis, sobretot després de passar una pandèmia, que ha castigat a tots, però molt més en el sanitari. Com tots sabem, hi ha hagut un abans i un després, amb això vull dir que hi ha hagut un augment de la complexitat als hospitals, un nivell d’exigència més alt dels pacients i els seus familiars, estem en una societat canviant en tot moment en tots els nivells.

Quin ha estat el teu recorregut fins ara?

Fa 20 anys vaig acabar la diplomatura d’infermeria, però sempre m’ha agradat molt formar-me i adquirir nous conceptes. A mesura que han passat els anys, cada vegada he tingut més clar que volia dedicar-me a la geriatria. En el transcurs d’aquests anys he realitzat dos postgraus, el primer de comunitària i el segon de geriatria i atenció domiciliària. A partir d’aquí és quan em vaig plantejar fer un màster i anar evolucionant professionalment, i vaig tenir molt clar que fos un màster de cronicitat, però centrat en la recerca.

En quin moment professional et trobes?

Estic treballant com a infermera a Sant Andreu Salut de Manresa, un centre d’atenció intermèdia des de fa 20 anys. En aquest centre atenem pacients de convalescència, estada llarga, cures pal·liatives, subaguts i psicogeriatria. En els darrers quatre anys m’he dedicat a la coordinació d’infermeria d’aquest centre.

Tens clara la teva orientació professional en acabar el màster?

La meva orientació laboral seguirà sent la mateixa, en el camp de la geriatria, però amb aprenentatges i una riquesa a la meva motxilla enormes. Dins de la meva activitat diària de treball també vull endinsar-me en la recerca, un món que quan tens docents amb molta capacitat per transmetre els seus coneixements, s’obren perspectives diferents de les que estaves fent fins ara.

Has rebut assessorament per part del servei de formació permanent o per la directora del teu màster?

Abans de començar el màster, la directora, la Dra. Esther Cabrera, em va trucar per explicar-me com s’enfocaria el màster, què esperava d’ell, etc. Realment vaig trobar que era una bona acollida per part d’ella i molt personalitzada. La veritat és que ho vaig agrair molt i recordaré que em va dir: “Veuràs que hi haurà un abans i un després de fer aquest màster”. En les meves expectatives, sí que ho està sent. Ara falta executar-lo.